VALENCIÀ
AVÍS: LA MAJORIA DE LES ACTIVITATS PROPOSADES EN L'ÀREA DE VALENCIÀ SÓN DE L'EDITORIAL BROMERA. ESTA EDITORIAL HA DEIXAT D'OFERIR LES SEUES ACTIVITATS LLIUREMENT EN INTERNET (ARA S'HA DE PAGAR) PER LA QUAL COSA MOLTS ENLLAÇOS NO VAN. DE MOMENT NO VAIG A LLEVAR-LOS PER SI ALGUN DIA TORNEN A SER LLIURES. GRÀCIES. |
RECORDA: UN GRUP NOMINAL ÉS EL CONJUNT DE PARAULES QUE S'AGRUPEN AL VOLTANT D'UN SUBSTANTIU. EXEMPLE: Els quatre amics van sempre junts. "Els" i "quatre" van amb "amics" que és el substantiu, aleshores el conjunt de les tres paraules és un grup nominal. |
SELECCIONA ELS SUBSTANTIUS DELS GRUPS NOMINALS
FORMA GRUPS NOMINALS ACOMPANYANT AL SUBSTANTIU
ÚS DE LA X, TX, IG
RECORDA:
El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies
x, tx o ig.
- S’escriu x a principi de paraula i després de consonant.
Exemple: xiquet, panxa.
- S’escriu tx entre vocals. Exemple: dutxa.
- S’escriu ig a final de paraula. Exemple: enuig.
|
SOPA DE LLETRES AMB X, TX O IG
ELS TEXTOS NARRATIUS
Els textos on es conten uns fets, reals o imaginaris, que els passen a uns personatges
s’anomenen textos narratius.
En tots els textos narratius l’acció transcorre en un espai i en un temps.
L’espai és el lloc o els llocs on ocorren els fets.
El temps inclou tant el moment en què se situa l’acció com la durada d’aquesta.
L’espai i el temps poden ser determinats, si s’indica el lloc o el moment exacte (l’any 1982,
a Alacant), o indeterminats si no es concreten (fa segles, en un país llunyà).
TEMA 3
ELS ANTÒNIMS
RECORDA: ELS ANTÒNIMS
Dues paraules són antònimes si tenen significats contraris.
Per exemple: bo/roín, bonic/lleig són antònims.
|
BUSCA PARAULES AMB SIGNIFICATS CONTRARIS
COL·LOCA CADA PARAULA AMB LA SEUA CONTRÀRIA
ELS SUBSTANTIUS
RECORDA: Els substantius són les paraules que anomenen persones, animals o coses. Segons el que anomenen, els substantius poden ser: - comuns: anomenen qualsevol persona, animal o cosa sense distingir-lo de la la resta d'elements de la sua classe: poble, xiquet - propis: anomenen una persona, animal o cosa concrets, distingint-los de la resta de la seua classe: Maria, Túria... - individuals: en singular anomenen una sola persona, animal o cosa: ocell, cadira... - col·lectius: en singular anomenen un conjunt d'èsseers o objectes: orquestra, bandada, eixam... |
ARROSSEGA CADA PARAULA AL SEU LLOC
SUBSTANTIUS COL·LECTIUS I INDIVIDUALS
ÚS DE LA "X" I "IX"
RECORDA: El so de la x de Xàtiva es pot representar amb les grafies x o ix. S'escriu x a principi de paraula: Xeraco S'escriu ix entre vocals i a final de paraula: coixí, encaix. |
TEMA 4
PARAULES POLISÈMIQUES
RECORDA: LES PARAULES POLISÈMIQUES SÓN LES QUE TENEN MÉS D'UN SIGNIFICAT. EXEMPLE: ALA, POT SER UNA PART D'UN AVIÓ, L'EXTREMITAT D'UN OCELL, UNA PART D'UN EDIFICI. |
MARCA ELS SIGNIFICATS DE LES PARAULES POLISÈMIQUES
EL GÈNERE I EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU
GÈNERE I NOMBRE DEL SUBSTANTIU
CLASSIFICA EN SINGULAR I PLURAL
CLASSIFICA LES PARAULES SEONS EL GÈNERE I EL NOMBRE
LA CONCORDANÇA ENTRE EL NOM I ELS ADJECTIUS, DETERMINANTS...
GÈNERE I NOMBRE DELS ADJECTIUS
COMPLETA AMB ELS ARTICLES EL, LA, ELS, LES O L'
ARROSSEGA LA PARAULA ON CORRESPONGA
TRIA EL DETEMINANT I LA FORMA QUE CORRESPON EN CADA CAS
L'ÚS DE LA V
RECORDA: EN VALENCIÀ S'ESCRIU V EN ELS CASOS SEGÜENTS: -Darrere de n. Exemple: convertir, canviar... -En les formes del verb HAVER: havía havem, havíeu... -En les formes dels verbs de la primera conjugació que acaben en: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven Exemples: cantar: jo cantava, tu cantaves, ell cantava, nosaltres cantàvem, vosaltres cantàveu, ells cantaven. |
TEMA 5
LES PARAULES PARÒNIMES
LES PARAULES PARÒNIMES: LES PARAULES PARÒNIMES SÓN AQUELLES QUE S'ESCRIUEN QUASI IGUAL I ES PODEN CONFONDRE QUAN LES DIGUEM, PERÒ TENEN SIGNIFICATS DIFERENTS. EXEMPLE: APTITUD - ACTITUD AFECTE - EFECTE |
ELS DETERMINANTS
ELS DETERMINANTS: SÓN LES PARAULES QUE VAN DAVANT DEL SUBSTANTIU EN EL GRUP NOMINAL, I DETERMINEN O CONCRETEN EL SEU SIGNIFICAT. PODEN FER DE DETERMINANTS ELS ARTICLES, ELS POSSESSIUS, ELS DEMOSTRATIUS, ELS NUMERALS, ELS INDEFINITS, ELS INTERROGATIUS I ELS EXCLAMATIUS. |
ELS ARTICLES EN VALENCIÀ
|
SINGULAR |
PLURAL |
||
Masculí |
Femení |
Masculí |
Femení |
|
Articles determinats |
el |
la |
els |
les |
Articles indeterminats |
un |
una |
uns |
unes |
ELS POSSESSIUS EN VALENCIÀ
Singular |
Masculí
|
meu, teu, seu, nostre, vostre, seu |
Femení
|
meua, teua, seua, nostra, vostra, seua |
|
Plural |
Masculí
|
meus, teua, seus, nostres, vostres, seus |
Femení
|
meues, teues, seues, nostres, vostres,seues |
ELS DEMOSTRATIUS EN VALENCIÀ
|
Singular |
Plural |
||
Masculí |
Femení |
Masculí |
Femení |
|
Proximitat |
aquest/ este |
aquesta/ esta |
aquests/ estos |
aquestes/ estes |
Distància mitjana |
aqueix/ eixe |
aqueixa/ eixa |
aqueixos/ eixos |
aqueixes/ eixes |
Llunyania |
aquell |
aquella |
aquells |
aquelles |
LA PARTICIÓ DE PARAULES. EL GUIONET
Quan una paraula no cap sencera a final de línia, la partim escrivint un guionet (-) i en continuem l’escriptura en la línia següent. Per a fer-ho correctament, cal tindre en compte les normes següents: - No es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa síl·laba. Exemple: ro-bot i no rob-ot. - No es poden separar les vocals d’un diftong perquè pertanyen a la mateixa síl·laba (cui-na), però sí les d’un hiat perquè pertanyen a síl·labes diferents (pi-ano). - Els dígrafs rr, ss, l·l i tx es poden separar (car-rer, cot-xe). En canvi els dígrafs qu, gu, ll i ny no se separen (àgui-la, lle-nya). |
LA PARTICIÓ DE PARAULES. EL GUIONET
TEMA 6
PARAULES HOMÒFONES
COMPLETA AMB LA PARAULA QUE CORRESPONGA
ELS DETERMINANTS
ELS DETERMINANTS: SÓN LES PARAULES QUE VAN DAVANT DEL SUBSTANTIU EN EL GRUP NOMINAL, I DETERMINEN O CONCRETEN EL SEU SIGNIFICAT. PODEN FER DE DETERMINANTS ELS ARTICLES, ELS POSSESSIUS, ELS DEMOSTRATIUS, ELS NUMERALS, ELS INDEFINITS, ELS INTERROGATIUS I ELS EXCLAMATIUS. - NUMERALS: SÓN PARAULES QUE EXPRESSEN QUANTITAT O ORDRE. - NUMERALS CARDINALS: EXPRESSEN UNA QUANTITAT EXACTA (UN, DOS...) - NUMERALS ORDINALS: EXPRESSEN LLOC QUE S'OCUPA EN UN GRUP ORDENAT (PRIMER, QUART, SETÉ...) - INDEFINITS: SÓN PARAULES QUE EXPRESSEN QUANTITAT DE FORMA INEXACTA: MOLT, POC, QUALSEVOL... - INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS: SÓN PARAULES QUE INTRODUEIXEN UNA PREGUNTA O UNA EXCLAMACIÓ: QUÈ. QUIN, QUANT... |
CLASSIFICA EN NUMERALS O INDEFINITS
L'ACCENTUACIÓ
Quan pronunciem una paraula, sempre hi ha una síl·laba que sona més forta que les altres. Aquesta és la síl·laba tònica de la paraula i les altres són les síl·labes àtones. En algunes paraules, la síl·laba tònica es destaca posant sobre la vocal un signe anomenat accent gràfic. En valencià, l'accent gràfic pot ser greu o obert (`) o agut o tancat (´): àncora, camió... L'accent gràfic sempre es posa damunt una vocal de la següent manera: obert ( ` ) damunt la à tancat ( ´ ) damunt la í i la ú obert i tancat damunt la é / è i damunt la ó / ò |
LES PARAULES DERIVADES SÓN LES QUE S'HAN FORMAT A PARTIR D'UNA PARAULA QUE ES DIU PRIMITIVA. PER EXEMPLE DE LA PALABRA PRIMITIVA VIA ES PODEN FORMAR VIANANT O VIADUCTE. |
RELACIONA PARAULES DERIVADES AMB LA SEUA PRIMITIVA
RELACIONA PARAULES PRIMITIVES AMB LES SEUES DERIVADES
COL·LOCA CADA ADJECTIU ON CORRESPONGA
Grau positiu. L’adjectiu expressa una qualitat sense indicar la intensitat. Exemple: content.
Grau comparatiu. Es compara la intensitat amb què dos éssers o objectes posseeixen
una qualitat. Exemple: més content que..., tan content com...
Grau superlatiu. L’adjectiu expressa una qualitat en el seu grau màxim.
Exemple: molt content, contentíssim.
BUSCA L'DJECTIU I RELACIONA'L AMB EL SEU VERB
AGRUPA ELS ADJECTIUS SEGONS EL GRAU: POSITIU, COMPARATIU O SUPERLATIU
LES PARAULES AGUDES
Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba s'anomenen paraules agudes. Les paraules agudes porten accent gràfic en els casos següents: Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s. Exemple: iglú, autobús. Quan acaben en -en o en -in. Exemple: aprén, mantín. |
QUINA PARAULA AGUDA HA DE DUR ACCENT GRÀFIC?
TOCA LA SÍL·LABA TÒNICA I CLASSIFICA LA PARAULA
BUSCA LA SÍL·LABA TÒNICA I CLASSIFICA LA PARAULA
ELS TEXTOS POÈTICS
Els textos poètics són textos literaris que solen estar escrits en vers, és a dir,
en línies més curtes del que és normal, i que tenen un ritme i una sonoritat especials.
El ritme i la sonoritat s’obtenen sobretot amb la mesura dels versos i la rima.
La mesura d’un vers és el nombre de síl·labes que té. En valencià, per saber
la mesura d’un vers, comptem només fins a l’última síl·laba tònica.
La rima es produeix quan els sons finals d’una paraula coincideixen en tot o en part
amb els sons finals d’una altra paraula a partir de l’última síl·laba tònica.
TEMA 8
PARAULES COMPOSTES
Són paraules compostes les que estan formades per la unió de dues o més paraules. Per exemple, passatemps és una paraula composta formada pel verb passa i el substantiu temps. |
RELACIONA PER A FORMAR PARAULES COMPOSTES
RELACIONA PER A FORMAR PARAULES COMPOSTES II
EL VERB
-Els verbs són les paraules que expressen accions. Per exemple "jugar" és un verb. -Cada verb té diverses formes i el conjunt de totes eixes formes és la conjugació (jugaré, jugaves, juguem...) -Per a anomenar un ver usem una forma que es diu infinitiu i que en valencià pot acabar en -ar, -er, -re o -ir. Segons això tenim 3 conjugacions en valencià: 1a conjugació: verbs que l'infinitiu acaba en -ar (jugar, menjar, cantar...) 2a conjugació: verbs que l'infinitiu acaba en -er o en -re (córrer, batre, voler...) 3a conjugació: verbs que l'infinitiu acaba en -ir (eixir, sentir, dir...) |
L'arrel és la part del verb que no canvia, és a dir és comuna a totes les formes de la conjugació. S'obté llevant la terminació -ar, -er, -re o -ir a l'infinitiu del verb. Exemple: verb jugar li llevem -ar i ens queda jug-. Aleshores totes les formes tenen l'arrel jug- (jugaré, juguem, jugaven,jugaries...) Les desinències són les terminacions que s'afigen a l'arrel per obtindre les distintes formes verbals. Exemple: (jugarem: jug- (arrel) -arem (desinència) |
TRIA LA SEPARACIÓ CORRECTA ENTRE L'ARREL I LA DESINÈNCIA (LEXEMA I MORFEMA)
ACTIVITAT CLIC VOCABULARI D'ACCIONS
ARTICLE, NOM, VERB, ADJECTIU... QUÈ ÉS CADA PARAULA?
CLASSIFICA ELS VERBS SEGONS LA CONJUGACIÓ A LA QUE PERTANYEN
TROBA LES PARAULES QUE NO SÓN VERBS
CLASSIFICA LES FORMES VERBALS SEGONS LA CONJUGACIÓ
MARCA ELS VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ
MARCA ELS VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ
L'ACCENTUACIÓ
PARAULES PLANES:
Les paraules que tenen com a síl·laba tònica la penúltima síl·laba s’anomenen paraules planes. Les paraules planes porten accent gràfic en els casos següents: -Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. Exemple: fàcil, pòster. -Quan acaben en diftong. Exemple: cantàveu, teméreu. |
PARAULES AGUDES, PLANES I ESDRÚIXOLES
TEMA 9
ELS DIMINUTIUS I ELS AUGMENTATIUS
ELS DIMINUTIUS I ELS AUGMENTATIUS Els diminutius són paraules que indiquen mida menuda. Es formen afegint -et/-eta a altres paraules. Exemple: robotet, pantalleta. Els augmentatius són paraules que indiquen mida gran. Es formen afegint -ot/-ota a altres paraules. Exemple: maletinot, impressorota. |
CLASSIFICA LES PARAULES EN AUGMENTATIUS O DIMINUTIUS
ELS VERBS
EL NOMBRE DELS VERBS Les formes verbals poden estar en singular o en plural. Estan en singular les formes verbals que expressen accions realitzades per una sola persona. Exemple: juga. Estan en plural les formes verbals que expressen accions realitzades per diverses persones. Exemple: miren. |
RELACIONA SEGONS EL NOMBRE VERBAL
LA PERSONA DELS VERBS Les formes verbals poden estar en primera, segona o tercera persona. Estan en primera persona les formes que poden portar davant els pronoms jo i nosaltres. Exemple: jo jugue, nosaltres juguem. Estan en segona persona les formes que poden portar davant els pronoms tu i vosaltres. Exemple: tu jugues, vosaltres jugueu. Estan en tercera persona les formes que poden portar davant els pronoms ell, ella, ells i elles. Exemples: ella juga, ells juguen. |
LES FORMES NO PERSONALS Algunes formes verbals no expressen la persona que realitza l’acció. Aquestes formes reben el nom de formes no personals. Les formes no personals del verb són l’infinitiu (jugar), el gerundi (jugant) i el participi (jugat). |
FORMES PERSONALS I NO PERSONALS DELS VERBS
RECORDA: Les formes verbals expressen nombre: poden estar en singular o en plural. Les formes verbals també expressen la persona que realitza l’acció: poden estar en primera, en segona o en tercera persona. Les formes no personals del verb són l’infinitiu, el gerundi i el participi. |
L'ACCENTUACIÓ DE LES PARAULES ESDRÚIXOLES
CLICA EN LES PARAULES ESDRÚIXOLES
TROBA ESDRÚIXOLES A LA SOPA DE LLETRES
TOCA LA SÍL·LABA TÒNICA I CLASSIFICA LES PARAULES
REPÀS: AGUDA, PLANA O ESDRÚIXOLA?
POESIA
Els escriptors utilitzen diferents recursos per a fer els seus textos més bonics
i més expressius. Aquests recursos s’anomenen recursos literaris.
Hi ha molts tipus de recursos literaris. Alguns dels més utilitzats pels escriptors
són l’al·literació, la comparació, la personificació o la metàfora.
AL·LITERACIÓ. Es repeteixen
els mateixos sons en diverses
paraules per crear un efecte sonor.
Exemple: les ones suaus s’arrissen.
- Com feix de canyes cruixen trinxades ses arrels
PERSONIFICACIÓ. Es parla d’un
animal, una planta o una cosa com
si fóra una persona.
Exemple: el vent juga i riu.
- Fanal els ulls de la ciutat
que sempre t’il.luminen la nit
Fanal que si els mires desde dalt
semblen estrelles brillant
COMPARACIÓ. Es diu que una cosa
és com una altra amb la qual
comparteix alguna característica.
Exemple: un llac com un espill.
- Tenia els cabells com un bosc,
plantats damunt del cap redonet.
METÀFORA. S’identifica una persona,
animal o cosa amb una altra que se
li assembla.
Exemple: les perles de la boca (les dents)
- Els teus ulls són estels.
TEMA 10
LA FAMÍLIA DE PARAULES
LA FAMÍLIA DE PARAULES Una família de paraules està composta per totes les paraules que s’han format a partir d’una mateixa paraula. Per exemple pedal, pedalada i pedalejar formen part de la mateixa família de paraules. |
QUINA PARAULA NO PERTANY A LA MATEIXA FAMÍLIA?
SITUA LES PARAULES ON CORRESPONGA
TROBA L'INTRÚS DE CADA FAMÍLIA DE PARAULES
CLASSIFICA LES PARAULES SEGONS LA FAMÍLIA A LA QUE PERTANYEN
CLASSIFICA LES PARAULES EN LA SEUA FAMÍLIA
CLASSIFICA CADA PARAULA EN LA SEUA FAMÍLIA
EL TEMPS DELS VERBS. EL MODE INDICATIU DELS VERBS
LES FORMES VERBALS EXPRESSEN EL TEMPS O EL MOMENT EN QUÈ TÉ LLOC L'ACCIÓ. AIXÍ TENIM: - PRESENT - PASSAT - FUTUR |
ELS TEMPS VERBALS S'AGRUPEN EN 3 MODES DIFERENTS: - INDICATIU: EXPRESSA ACCIONS REALS ( La carrera ha començat) - SUBJUNTIU: EXPRESSA DESITJOS O PROBABILITATS (Tan de bo guanyara Joan) - IMPERATIU: EXPRESSA ORDRES (Corre Joan) |
LA DIÈRESI
COMPLETA AMB LA VOCAL ADEQUADA
CLASSIFICA LES PARAULES SEGONS LA UTILITAT DE LA DIÈRESI
TEMA 11
LES PARAULES ONOMATOPEIQUES
LES PARAULES ONOMATOPEIQUES S'HAN FORMAT IMITANT EL SO QUE REALITZA UN ANIMAL, UNA PERSONA O UNA COSA. EXEMPLES: MÈU ÉS EL SO QUE FA EL GAT. RAUC ÉS EL SO QUE FA LA GRANOTA. |
RELACIONA CADA ONOMATOPEIA AMB L'ORIGEN
PRONOMS PERSONALS
PRIMERA PERSONA | SEGONA PERSONA | TERCERA PERSONA | |
SINGULAR | jo | tu | ell, ella |
PLURAL | nosaltres | vosaltres | ells, elles |
CLASSIFICA ELS PRONOMS PERSONALS
SUBSTITUEIX ELS NOMS PER PRONOMS PERSONALS
EL GUIONET
RECORDA LA REGLA DEL D-U-C:
ESCRIVIM GUIONET EN ELS NÚMEROS ENTRE LES DESENES I LES UNITATAS
I ENTRE LES UNITATS Y LES CENTENES
TRIA L'OPCIÓ CORRECTA DELS NOMBRES
TEMA 12
LES SIGLES
LES SIGLES SÓN PARAULES QUE ES FORMEN UNINT LES LLETRES INICIALS DE DIVERSES PARAULES: CEIP.............. COL·LEGI D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA AVE............... ALTA VELOCITAT ESPANYOLA UCI............... UNITAT DE CURES INTENSIVES |
RELACIONA CADA SIGLA AMB EL SEU SIGNIFICAT
ELS ADVERBIS
COL·LOCA CADA ADVERBI AMB EL SEU ANTÒNIM
LA P I LA B AL FINAL DE PARAULA
EL DE LA P A FINAL DE PARAULA ES POT REPRESENTAR AL ESCRIURE AMB LA LLETRA P O LA B. PRÍNCEP CALB CAP AMB... |
COMPLETA AMB P O B SEGONS CORRESPONGA