VALENCIÀ

 

SELECCIONA ELS SUBSTANTIUS DELS GRUPS NOMINALS

FORMA GRUPS NOMINALS ACOMPANYANT AL SUBSTANTIU

 

ÚS DE LA X, TX, IG

 

RECORDA: El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx o ig.   - S’escriu x a principi de paraula i després de consonant.    Exemple: xiquet, panxa. - S’escriu tx entre vocals. Exemple: dutxa. - S’escriu ig a final de paraula. Exemple: enuig.

 

CLASSIFICA AMB IG O TX

COMPLETA AMB X, TX O IG

SOPA DE LLETRES AMB X, TX O IG

COMPLETA PARAULES AMB IG O TX

 

ELS TEXTOS NARRATIUS

Els textos on es conten uns fets, reals o imaginaris, que els passen a uns personatges

s’anomenen textos narratius.

En tots els textos narratius l’acció transcorre en un espai i en un temps.

L’espai és el lloc o els llocs on ocorren els fets.

El temps inclou tant el moment en què se situa l’acció com la durada d’aquesta.

L’espai i el temps poden ser determinats, si s’indica el lloc o el moment exacte (l’any 1982,

a Alacant), o indeterminats si no es concreten (fa segles, en un país llunyà).

 

 

 

TEMA 3

ELS ANTÒNIMS

RECORDA:     ELS ANTÒNIMS Dues paraules són antònimes si tenen significats contraris.  Per exemple: bo/roín, bonic/lleig són antònims.

 

RELACIONA ELS ANTÒNIMS

BUSCA PARAULES AMB SIGNIFICATS CONTRARIS

COL·LOCA CADA PARAULA AMB LA SEUA CONTRÀRIA

BUSCA EL SINÒNIM I  L'ANTÒNIM

 

ELS SUBSTANTIUS

RECORDA: Els substantius són les paraules que anomenen persones, animals o coses. Segons el que anomenen, els substantius poden ser: - comuns: anomenen qualsevol persona, animal o cosa sense distingir-lo de la la resta d'elements de la sua classe: poble, xiquet - propis: anomenen una persona, animal o cosa concrets, distingint-los de la resta de la seua classe: Maria, Túria... - individuals: en singular anomenen una sola persona, animal o cosa: ocell, cadira... - col·lectius: en singular anomenen un conjunt d'èsseers o objectes: orquestra, bandada, eixam...

 

TRIA SI ÉS NOM PROPI O COMÚ

ARROSSEGA CADA PARAULA AL SEU LLOC

SUBSTANTIUS COL·LECTIUS I INDIVIDUALS

¿COL·LECTIU O INDIVIDUAL?

 

ÚS DE LA "X" I "IX"

RECORDA: El so de la x de Xàtiva es pot representar amb les grafies x o ix. S'escriu x a principi de paraula: Xeraco S'escriu ix entre vocals i a final de paraula: coixí, encaix.

TROBA SIS PARAULES AMB "IX"

ESCRIU LA LLETRA QUE CALGA

 

 

TEMA 4

PARAULES POLISÈMIQUES

RECORDA: LES PARAULES POLISÈMIQUES SÓN LES QUE TENEN MÉS D'UN SIGNIFICAT. EXEMPLE:  ALA,  POT SER UNA PART D'UN AVIÓ, L'EXTREMITAT D'UN OCELL, UNA PART D'UN EDIFICI.

 

PARAULES POLISÈMIQUES

MARCA ELS SIGNIFICATS DE LES PARAULES POLISÈMIQUES

 

EL GÈNERE I EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU

GÈNERE I NOMBRE DEL SUBSTANTIU

CLASSIFICA EN SINGULAR I PLURAL

NOMBRE DELS SUBSTANTIUS

GÈNERE DELS SUBSTANTIUS

GÈNERE DEL NOM

CLASSIFICA LES PARAULES SEONS EL GÈNERE I EL NOMBRE

 

LA CONCORDANÇA ENTRE EL NOM I ELS ADJECTIUS, DETERMINANTS...

TRIA L'ADJECTIU ADIENT

GÈNERE I NOMBRE DELS ADJECTIUS

COMPLETA AMB ELS ARTICLES EL, LA, ELS, LES O L'

CLASSIFICA SEGONS L'ARTICLE

ARROSSEGA LA PARAULA ON CORRESPONGA

TRIA EL DETEMINANT I LA FORMA QUE CORRESPON EN CADA CAS

 

L'ÚS DE LA V

RECORDA: EN VALENCIÀ S'ESCRIU V EN ELS CASOS SEGÜENTS: -Darrere de n. Exemple: convertir, canviar... -En les formes del verb HAVER: havía havem, havíeu... -En les formes dels verbs de la primera conjugació que  acaben en: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven Exemples: cantar: jo cantava, tu cantaves, ell cantava, nosaltres cantàvem, vosaltres cantàveu, ells cantaven.

 

TRIA ENTRE B O V

SOPA DE LLETRES AMB LA V

TRIA L'OPCIÓ CORRECTA

 

 

TEMA 5

LES PARAULES PARÒNIMES

LES PARAULES PARÒNIMES: LES PARAULES PARÒNIMES SÓN AQUELLES QUE S'ESCRIUEN QUASI IGUAL I ES PODEN CONFONDRE QUAN LES DIGUEM, PERÒ TENEN SIGNIFICATS DIFERENTS.  EXEMPLE: APTITUD - ACTITUD                  AFECTE    - EFECTE

 

ELS DETERMINANTS

ELS DETERMINANTS: SÓN LES PARAULES QUE VAN DAVANT DEL SUBSTANTIU EN EL GRUP NOMINAL, I DETERMINEN O CONCRETEN EL SEU SIGNIFICAT. PODEN FER DE DETERMINANTS ELS ARTICLES, ELS POSSESSIUS, ELS DEMOSTRATIUS, ELS NUMERALS, ELS INDEFINITS, ELS INTERROGATIUS I ELS EXCLAMATIUS.

 

 

ELS ARTICLES EN VALENCIÀ

	SINGULAR		PLURAL
	Masculí	Femení	Masculí	Femení
Articles determinats	el	la	els	les
Articles indeterminats	un	una	uns	unes

 

 

 

                                     ELS POSSESSIUS EN VALENCIÀ

Singular	Masculí	meu, teu, seu, nostre, vostre, seu
	Femení	meua, teua, seua, nostra, vostra, seua
Plural	Masculí	meus, teua, seus, nostres, vostres, seus
	Femení	meues, teues, seues, nostres, vostres,seues

 

                                            

 

ELS DEMOSTRATIUS EN VALENCIÀ

	Singular		Plural
	Masculí	Femení	Masculí	Femení
Proximitat	aquest/ este	aquesta/ esta	aquests/ estos	aquestes/ estes
Distància mitjana	aqueix/ eixe	aqueixa/ eixa	aqueixos/ eixos	aqueixes/ eixes
Llunyania	aquell	aquella	aquells	aquelles

 

 

COMPLETA AMB L'ARTICLE ADIENT

AGRUPA SEGONS L'ARTICLE

CLASSIFICA ELS POSSESSIUS

CLASSIFICA ELS DEMOSTRATIUS

COMPLETA AMB DEMOSTRATIUS

TROBA ELS DEMOSTRATIUS

 

LA PARTICIÓ DE PARAULES. EL GUIONET

 

Quan una paraula no cap sencera a final de línia, la partim escrivint un guionet (-) i en continuem l’escriptura en la línia següent. Per a fer-ho correctament, cal tindre en compte les normes següents: - No es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa síl·laba. Exemple: ro-bot i no rob-ot. - No es poden separar les vocals d’un diftong perquè pertanyen a la mateixa síl·laba (cui-na), però sí les d’un hiat perquè pertanyen a síl·labes diferents (pi-ano). - Els dígrafs rr, ss, l·l i tx es poden separar (car-rer, cot-xe). En canvi els dígrafs qu, gu, ll i ny no se separen (àgui-la, lle-nya).

 

LA PARTICIÓ DE PARAULES. EL GUIONET

 

TEMA 6

PARAULES HOMÒFONES

LES PARAULES HOMÒFONES

COMPLETA AMB LA PARAULA QUE CORRESPONGA

TRIA L'OPCIÓ CORRECTA

ELS DETERMINANTS

ELS DETERMINANTS: SÓN LES PARAULES QUE VAN DAVANT DEL SUBSTANTIU EN EL GRUP NOMINAL, I DETERMINEN O CONCRETEN EL SEU SIGNIFICAT. PODEN FER DE DETERMINANTS ELS ARTICLES, ELS POSSESSIUS, ELS DEMOSTRATIUS, ELS NUMERALS, ELS INDEFINITS, ELS INTERROGATIUS I ELS EXCLAMATIUS. - NUMERALS: SÓN PARAULES QUE EXPRESSEN QUANTITAT O  ORDRE.     - NUMERALS CARDINALS: EXPRESSEN UNA QUANTITAT EXACTA         (UN, DOS...)     - NUMERALS ORDINALS: EXPRESSEN LLOC QUE S'OCUPA EN             UN GRUP ORDENAT (PRIMER, QUART, SETÉ...) - INDEFINITS: SÓN PARAULES QUE EXPRESSEN QUANTITAT  DE FORMA INEXACTA: MOLT, POC, QUALSEVOL... - INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS: SÓN PARAULES QUE INTRODUEIXEN  UNA PREGUNTA O UNA EXCLAMACIÓ: QUÈ. QUIN, QUANT...

 

CLASSIFICA EN NUMERALS O INDEFINITS

L'ACCENTUACIÓ

Quan pronunciem una paraula, sempre hi ha una síl·laba que sona més forta que les altres. Aquesta és la síl·laba tònica de la paraula i les altres són les síl·labes àtones. En algunes paraules, la síl·laba tònica es destaca posant sobre la vocal un signe anomenat accent gràfic. En valencià, l'accent gràfic pot ser greu o obert (`) o agut o tancat (´): àncora, camió... L'accent gràfic sempre es posa damunt una vocal de la següent manera:             obert ( ` )  damunt la à             tancat ( ´ ) damunt la í i la ú             obert i tancat damunt la é / è i damunt la ó / ò

RELACIONA PARAULES DERIVADES AMB LA SEUA PRIMITIVA

RELACIONA PARAULES PRIMITIVES AMB LES SEUES DERIVADES

 

ELS ADJECTIUS

TRIA L'ADJECTIU ADEQUAT

COL·LOCA CADA ADJECTIU ON CORRESPONGA

 

Grau positiu. L’adjectiu expressa una qualitat sense indicar la intensitat. Exemple: content.

 

Grau comparatiu. Es compara la intensitat amb què dos éssers o objectes posseeixen

una qualitat. Exemple: més content que..., tan content com...

 

Grau superlatiu. L’adjectiu expressa una qualitat en el seu grau màxim. 

Exemple: molt content, contentíssim.

 

FORMES DE L'ADJECTIU

BUSCA L'DJECTIU I RELACIONA'L AMB EL SEU VERB

ELS GRAUS DE L'ADJECTIU

AGRUPA ELS ADJECTIUS SEGONS EL GRAU: POSITIU, COMPARATIU O SUPERLATIU

 

LES PARAULES AGUDES

Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba s'anomenen paraules agudes. Les paraules agudes porten accent gràfic en els casos següents: Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s. Exemple: iglú, autobús. Quan acaben en -en o en -in. Exemple: aprén, mantín.

LES PARAULES AGUDES

BUSCA LES PARAULES AGUDES

SOPA DE LLETRES DE AGUDES

QUINA PARAULA AGUDA HA DE DUR ACCENT GRÀFIC?

TRIA L'OPCIÓ CORRECTA

TOCA LA SÍL·LABA TÒNICA I CLASSIFICA LA PARAULA

BUSCA LA SÍL·LABA TÒNICA I CLASSIFICA LA PARAULA

 

ELS TEXTOS POÈTICS

Els textos poètics són textos literaris que solen estar escrits en vers, és a dir,

en línies més curtes del que és normal, i que tenen un ritme i una sonoritat especials.

El ritme i la sonoritat s’obtenen sobretot amb la mesura dels versos i la rima.

La mesura d’un vers és el nombre de síl·labes que té. En valencià, per saber

la mesura d’un vers, comptem només fins a l’última síl·laba tònica.

La rima es produeix quan els sons finals d’una paraula coincideixen en tot o en part

amb els sons finals d’una altra paraula a partir de l’última síl·laba tònica.

 

TEMA 8

PARAULES COMPOSTES

Són paraules compostes les que estan formades per la unió de dues o  més paraules. Per exemple, passatemps és una paraula composta formada pel verb passa i el substantiu temps.

 

RELACIONA PER A FORMAR PARAULES COMPOSTES

RELACIONA PER A FORMAR PARAULES COMPOSTES II

 

EL VERB

-Els verbs són les paraules que expressen accions. Per exemple "jugar" és un verb. -Cada verb té diverses formes i el conjunt de totes eixes formes és la conjugació (jugaré, jugaves, juguem...) -Per a anomenar un ver usem una forma que es diu infinitiu i que en valencià pot acabar en -ar, -er, -re o -ir. Segons això tenim 3 conjugacions en valencià: 1a conjugació: verbs que l'infinitiu acaba en -ar (jugar, menjar, cantar...) 2a conjugació: verbs que l'infinitiu acaba en -er o en -re (córrer, batre, voler...) 3a conjugació: verbs que l'infinitiu acaba en -ir (eixir, sentir, dir...)

TRIA LA SEPARACIÓ CORRECTA  ENTRE L'ARREL I LA DESINÈNCIA (LEXEMA I MORFEMA)

ACTIVITAT CLIC VOCABULARI D'ACCIONS

ARTICLE, NOM, VERB, ADJECTIU... QUÈ ÉS CADA PARAULA?

CLASSIFICA ELS VERBS SEGONS LA CONJUGACIÓ A LA QUE PERTANYEN

TROBA LES PARAULES QUE NO SÓN VERBS

CONJUGACIONS VERBALS

CLASSIFICA LES FORMES VERBALS SEGONS LA CONJUGACIÓ

MARCA ELS VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

MARCA  ELS VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ

 

L'ACCENTUACIÓ

PARAULES PLANES:

Les paraules que tenen com a síl·laba tònica  la penúltima síl·laba s’anomenen paraules planes. Les paraules planes porten accent gràfic en els casos següents: -Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. Exemple: fàcil, pòster. -Quan acaben en diftong. Exemple: cantàveu, teméreu.

 

LES PARAULES PLANES

PARAULES AGUDES, PLANES I ESDRÚIXOLES

 

 

TEMA 9

ELS DIMINUTIUS I ELS AUGMENTATIUS

ELS DIMINUTIUS I ELS AUGMENTATIUS Els diminutius són paraules que indiquen mida menuda. Es formen afegint -et/-eta a altres paraules. Exemple: robotet, pantalleta. Els augmentatius són paraules que indiquen mida gran. Es formen afegint -ot/-ota a altres paraules. Exemple: maletinot, impressorota.

 

COM ES FORMEN ELS DIMINUTIUS

CLASSIFICA LES PARAULES EN AUGMENTATIUS O DIMINUTIUS

 

ELS VERBS

EL NOMBRE DELS VERBS Les formes verbals poden estar en singular o en plural. Estan en singular les formes verbals que expressen accions realitzades per una sola persona. Exemple: juga. Estan en plural les formes verbals que expressen accions realitzades per diverses persones. Exemple: miren.

 
RELACIONA SEGONS EL NOMBRE VERBAL

 

LA PERSONA DELS VERBS Les formes verbals poden estar en primera, segona o tercera persona. Estan en primera persona les formes que poden portar davant els pronoms jo i nosaltres. Exemple: jo jugue, nosaltres juguem. Estan en segona persona les formes que poden portar davant els pronoms tu i vosaltres. Exemple: tu jugues, vosaltres jugueu. Estan en tercera persona les formes que poden portar davant els pronoms ell, ella, ells i elles. Exemples: ella juga, ells juguen.

RECORDA: Les formes verbals expressen nombre: poden estar en singular o en plural. Les formes verbals també expressen la persona que realitza l’acció: poden estar en primera, en segona o en tercera persona. Les formes no personals del verb són l’infinitiu, el gerundi i el participi.

 

 

L'ACCENTUACIÓ DE LES PARAULES ESDRÚIXOLES

LES PARAULES ESDRÚIXOLES

CLICA EN LES PARAULES ESDRÚIXOLES

TROBA ESDRÚIXOLES A LA SOPA DE LLETRES

TOCA LA SÍL·LABA TÒNICA I CLASSIFICA LES PARAULES

REPÀS: AGUDA, PLANA O ESDRÚIXOLA?

 

POESIA

Els escriptors utilitzen diferents recursos per a fer els seus textos més bonics

i més expressius. Aquests recursos s’anomenen recursos literaris.

Hi ha molts tipus de recursos literaris. Alguns dels més utilitzats pels escriptors

són l’al·literació, la comparació, la personificació o la metàfora.

 

AL·LITERACIÓ. Es repeteixen

els mateixos sons en diverses

paraules per crear un efecte sonor.

Exemple: les ones suaus s’arrissen.

- Com feix de canyes cruixen trinxades ses arrels

 

PERSONIFICACIÓ. Es parla d’un

animal, una planta o una cosa com

si fóra una persona.

Exemple: el vent juga i riu.

- Fanal els ulls de la ciutat
que sempre t’il.luminen la nit
Fanal que si els mires desde dalt
semblen estrelles brillant

COMPARACIÓ. Es diu que una cosa

és com una altra amb la qual

comparteix alguna característica.

Exemple: un llac com un espill.

- Tenia els cabells com un bosc, 

plantats damunt del cap redonet.

 

METÀFORA. S’identifica una persona,

animal o cosa amb una altra que se

li assembla.

Exemple: les perles de la boca (les dents)

- Els teus ulls són estels.

 

TEMA 10

LA FAMÍLIA DE PARAULES

LA FAMÍLIA DE PARAULES Una família de paraules està composta per totes les paraules  que s’han format a partir d’una mateixa paraula. Per exemple pedal,  pedalada i pedalejar formen part de la mateixa família de paraules.

 

QUINA PARAULA NO PERTANY A LA MATEIXA FAMÍLIA?

SITUA LES PARAULES ON CORRESPONGA

TROBA L'INTRÚS DE CADA FAMÍLIA DE PARAULES

CLASSIFICA LES PARAULES SEGONS LA FAMÍLIA A LA QUE PERTANYEN

CLASSIFICA LES PARAULES EN LA SEUA FAMÍLIA

CLASSIFICA CADA PARAULA EN LA SEUA FAMÍLIA

 

EL TEMPS DELS VERBS. EL MODE INDICATIU DELS VERBS

 

LES FORMES VERBALS EXPRESSEN EL TEMPS O EL MOMENT EN QUÈ TÉ LLOC L'ACCIÓ. AIXÍ TENIM: - PRESENT - PASSAT - FUTUR

 

PRESENT, PASSAT O FUTUR?

 

 

ELS TEMPS VERBALS S'AGRUPEN EN 3 MODES DIFERENTS: - INDICATIU: EXPRESSA ACCIONS REALS    ( La carrera ha començat) - SUBJUNTIU: EXPRESSA DESITJOS O PROBABILITATS    (Tan de bo guanyara Joan) - IMPERATIU: EXPRESSA ORDRES   (Corre Joan)

 

INDICA EL MODE VERBAL

 

LA DIÈRESI

LA DIÈRESI

COMPLETA AMB LA VOCAL ADEQUADA

CLASSIFICA LES PARAULES SEGONS LA UTILITAT DE LA DIÈRESI

 

TEMA 11

LES PARAULES ONOMATOPEIQUES

LES PARAULES ONOMATOPEIQUES S'HAN FORMAT IMITANT EL SO QUE REALITZA UN ANIMAL, UNA PERSONA O UNA COSA. EXEMPLES: MÈU  ÉS EL SO QUE FA EL GAT. RAUC ÉS EL SO QUE FA LA GRANOTA.

RELACIONA CADA ONOMATOPEIA AMB L'ORIGEN

QUÈ FAN ELS ANIMALS?

 

PRONOMS PERSONALS

	PRIMERA PERSONA	SEGONA PERSONA	TERCERA PERSONA
SINGULAR	jo	tu	ell, ella
PLURAL	nosaltres	vosaltres	ells, elles

 

ELS PRONOMS PERSONALS

CLASSIFICA ELS PRONOMS PERSONALS

SUBSTITUEIX ELS NOMS PER PRONOMS PERSONALS

 

EL GUIONET

RECORDA LA REGLA DEL D-U-C:

ESCRIVIM GUIONET EN ELS NÚMEROS ENTRE LES DESENES I LES UNITATAS 

I ENTRE LES UNITATS Y LES CENTENES

 

TRIA L'OPCIÓ CORRECTA DELS NOMBRES

RELACIONA ELS NOMBRES

 

 

TEMA 12

LES SIGLES

LES SIGLES SÓN PARAULES QUE ES FORMEN UNINT LES LLETRES INICIALS DE DIVERSES PARAULES: CEIP.............. COL·LEGI D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA AVE............... ALTA VELOCITAT ESPANYOLA UCI............... UNITAT DE CURES INTENSIVES

 

RELACIONA CADA SIGLA AMB EL SEU SIGNIFICAT

 

ELS ADVERBIS

INDICA EL TIPUS D'ADVERBI

COL·LOCA CADA ADVERBI AMB EL SEU ANTÒNIM

BUSCA ELS ADVERBIS INDICATS

 

LA P I LA B AL FINAL DE PARAULA

EL DE LA P A FINAL DE PARAULA ES POT REPRESENTAR AL ESCRIURE AMB LA LLETRA P O LA B. PRÍNCEP   CALB    CAP    AMB...

 

COMPLETA AMB P O B SEGONS CORRESPONGA